En Souleymane té moltes ganes de fer 8 anys. Sap que a aquesta edat “es comença a anar a l’escola”. I és que l’escola és molt lluny del poble on ell viu i abans dels 8 anys és massa perillós per anar-hi tot sol. En Souleymane, però, ha aprofitat el temps mentre esperava a tenir 8 anys: Ha après a anar amb bicicleta. Ell pensa que com que aviat farà 8 anys i ja sap anar amb bicicleta, només falta que arribi el primer dia d’escola. El que no sap que no hi podrà anar. No anirà a l’escola ni quan tingui 8 anys però tampoc quan en tingui 12 o 15. La seva família no té recursos per comprar-li l’uniforme i sense uniforme no es matricula a cap alumne. És per això que en Souleymane es quedarà a casa ajudant amb les tasques domèstiques i al cap de pocs anys anirà a treballar, i no aprendrà mai a llegir i a escriure.

El Govern de Gàmbia finança el sistema educatiu heretat dels britànics durant la colonització. Així doncs, els infants aprenen a llegir i a escriure en anglès, tot i que en els primers cursos s’utilitzin llengües locals per facilitar la comunicació. Hi ha persones que opinen que el fet de que la llengua vehicular sigui l’anglès dificulta la comprensió de continguts escolars. No obstant, a Gàmbia, igual que a altres països de l’Oest de l’Àfrica hi ha el model educatiu corànic, que tot i no ser oficial ni recolzat pel Govern està molt estès.

   

L’Ali viu a prop de l’escola pública i la seva família té quinze vaques. A casa es necessiten mans per cuidar als animals i a més a més la família considera que no cal que vagi a l’escola perquè quan sigui gran heretarà les vaques i ja tindrà com guanyar-se la vida. Els seus pares el fan quedar a casa i a la tarda el deixen anar un parell d’horetes a l’escola corànica.

Dèiem que el Govern finança el model oficial. Que el finança és una manera de dir, ja que els recursos destinats a l’educació són ben escassos. Tot i que la matrícula és gratuïta, hi ha moltes famílies que no tenen els recursos per pagar l’uniforme i el material escolar, que són vinculants a l’hora de poder matricular-se. També hi ha altres murs que impedeixen a molts infants a poder estar escolaritzats. Aquests són la manca d’importància que hi donen algunes famílies i les barreres físiques per accedir a l’escola com la llunyania o la perillositat del camí.

De la minoria d’infants que arriben a l’escola, només un 50% acabarà el circuit educatiu. La resta abandonaran l’estudi abans d’acabar l’escolaritat obligatòria, ja que de nou els obstacles que caldria superar per aconseguir-ho són massa utòpics quan aterrem a la realitat de les famílies gambianes, en particular cal accentuar el cas de les nenes.

La Mariama té 14 anys i s’acaba de casar. Ha hagut de deixar d’anar a l’escola per dedicar-se a tasques de la llar i a vendre fruita al mercat per col·laborar econòmicament a la nova família.

Tot i això, parlem-ne! L’ensenyança obligatòria compren:

• Basic School (Grade 1 a Grade 6)
• Upper School (Grade 7 a Grade 9)
• Senior Secondary School (Grade 10 a Grade 12)

En acabar aquesta etapa es poden completar els estudis a Gambia College o a la Universitat de Gàmbia. L’oferta educativa és minsa ja que hi ha pocs professors certificats.

Així doncs, amb un índex d’escolarització baix i una taxa d’abandonament escolar alta, Gàmbia és un país amb menys de la meitat de jo  ves alfabetitzats.